Les peònies s'encanten amb les seves flors vibrants i exuberants cada temporada. Però de vegades els jardiners es troben amb un problema desagradable: els brots de peònia comencen a assecar-se o a arrissar-se, sense arribar a obrir-se completament. Això no només arruïna l'aspecte decoratiu de la planta, sinó que també redueix el rendiment de les flors. Hi ha moltes causes possibles, però les solucions són força possibles.
Les principals raons per les quals els cabdells s'assequen
Hi ha moltes raons per les quals els cabdells comencen a assecar-se abans d'obrir-se. Això pot ser degut a condicions ambientals, errors de cura o malalties de les plantes.
Manca d'humitat
Durant el període de brotada, que normalment té lloc entre maig i juny per a les peònies, la planta experimenta unes necessitats d'humitat més elevades. Els brots florals es formen en aquest moment, de manera que la manca d'aigua pot fer que s'assequin o caiguin.
Els arbustos madurs amb un fullatge exuberant són especialment sensibles a l'assecat del sòl. Per afavorir els processos fisiològics actius i garantir una floració completa, les peònies necessiten un reg regular i generós.
Requisits bàsics:
- El règim òptim és un cop cada 7-10 dies, 20-30 litres d'aigua sota cada arbust.
- Aplica aigua a les arrels, procurant no rentar la terra ni mullar les fulles per evitar el desenvolupament de malalties fúngiques.
Excés de fertilitzants nitrogenats
Una deficiència de nitrogen afecta negativament la floració de les peònies. El nitrogen estimula el creixement vegetatiu, principalment el desenvolupament de fulles i brots, mentre que la formació de brots i el muntatge de flors són tasques secundàries per a la planta.
Com a resultat, l'arbust apareix exuberant i verd, però la floració és molt feble o completament absent. A més, si s'alimenta en excés de nitrogen, els cabdells sovint s'assequen abans d'obrir-se o no es desenvolupen correctament.
Aquest desequilibri és especialment perillós durant el període de brotada activa. Per evitar aquest problema, és important mantenir les proporcions correctes de fertilitzant, alternar nitrogen amb fòsfor i potassi, i tenir en compte l'etapa de desenvolupament de la planta.
Malalties fúngiques
La botritis, també coneguda com a floridura grisa, és una de les malalties fúngiques més comunes que afecten les peònies. Està causada pel fong Botrytis cinerea, que provoca la podridura de diverses parts de la planta, especialment en condicions d'alta humitat.
Aquesta malaltia és especialment perillosa per a les peònies, ja que el fong es pot estendre des dels brots afectats fins al sistema radicular, causant la podridura i la mort de la planta.
Signes de la malaltia:
- apareixen taques marrons als brots i pètals, que augmenten gradualment de mida;
- els pètals estan coberts d'un recobriment gris esponjós característic: espores de fongs;
- les tiges i les fulles comencen a ennegrir-se i a podrir-se, sobretot en llocs on entren en contacte amb el sòl;
- Els brots afectats sovint s'assequen i no s'obren.
Plagues
Els nematodes són cucs rodons microscòpics, de 0,6 a 1 mm de longitud, que poden causar danys importants a les peònies, atacant les arrels, les tiges i les fulles de les plantes. Dos tipus de nematodes es troben més comunament a les plantes:
- agalles (Meloidogyne spp.) – afectar el sistema radicular;
- frondoses (Aphelenchoides spp.) – danyar les parts superficials de la planta.
Els nematodes foliars són particularment perillosos, ja que els seus símptomes sovint es poden confondre amb els de la botritis.
Signes d'infestació per nematodes foliars en peònies:
- Apareixen taques irregulars a les fulles, que finalment es tornen marrons i s'assequen. Les taques solen estar situades entre les nervacions de les fulles, s'eixamplen gradualment i fan que el teixit foliar s'assequi.
- Les infestacions greus causen deshidratació dels brots i un creixement retardat. Això es manifesta com a zones negres i podrides a les flors, mentre que els pètals sans circumdants poden romandre intactes.
- Els brots es poden assecar en qualsevol etapa del desenvolupament; de vegades floreixen, però les flors estan deformades.
Manca de llum
Les peònies necessiten bona llum per a una floració completa i abundant: almenys sis hores de llum solar directa al dia són òptimes. La llum insuficient, sobretot si les plantes es cultiven en ombra parcial o en ombra, alenteix la formació de brots i les flors es tornen menys vibrants i més petites.
En condicions de poca llum, les peònies poden no florir gens o produir flors disperses i febles, i el fullatge es desenvoluparà a costa de les flors. Per tant, a l'hora d'escollir un lloc de plantació, trieu zones obertes i ben il·luminades on el sol il·lumini les plantes durant la major part del dia.
Gelades tardanes
Les gelades de primavera i les onades de fred sobtades representen una greu amenaça per als delicats brots florals. Durant aquest període, quan les plantes tot just comencen a formar brots florals, les baixes temperatures poden danyar-los o fins i tot matar-los.
El fred danya l'estructura cel·lular dels cabdells, fent que es tornin fràgils, s'assequin i caiguin abans que tinguin temps d'obrir-se. Les varietats de peònia de maduració primerenca i les plantes joves amb sistemes d'arrels menys desenvolupats són particularment vulnerables a les onades de fred primaverals.
Plantar massa profund
Es recomana plantar els brots de renovació a una profunditat de 3-5 cm per sota del nivell del sòl. Aquesta profunditat ajuda a protegir-los de les fluctuacions de temperatura i de l'assecat, proporcionant condicions favorables per al creixement actiu i el desenvolupament de nous brots.
Com ajudar les peònies?
Per a un creixement saludable i una floració abundant, és important seguir una sèrie de pràctiques agrícoles, que inclouen les pràctiques agrícoles estàndard.
Consells útils:
- Regar bé ha de ser generós però no massa freqüent: l'excés d'humitat pot provocar la podridura de les arrels, mentre que la manca d'aigua pot fer que les plantes es marceixin. Per retenir la humitat essencial al sòl i reduir l'evaporació, es recomana l'ús de cobertor vegetal.
- A la primavera, utilitzeu fertilitzants complexos amb un alt contingut de fòsfor i potassi per promoure el desenvolupament de les arrels i la formació de brots florals. Després de la floració, alimenteu les plantes amb fertilitzants de potassi i fòsfor per enfortir-les i preparar-les per a l'hivern.
Apliqueu nitrogen només a principis de primavera i en quantitats mínimes per evitar estimular el creixement excessiu del fullatge a costa de la floració. - Als primers signes de botritis, tracteu les peònies amb fungicides, com ara Fundazol o HOM, per evitar que el fong es desenvolupi. Com a mesura preventiva, ruixeu amb una barreja de Bordeus a l'1% a la primavera per reduir el risc d'infecció.
- Si hi ha amenaça de fred sobtat, cobriu els arbustos de peònia amb agrofibra o altres materials de cobertura lleugers per protegir els brots i brots delicats.
Mesures preventives:
- Trieu un lloc assolellat i ben ventilat per plantar-lo: això redueix el risc de malalties per fongs i afavoreix una floració completa.
- Mantingueu la distància correcta entre els arbustos, com a mínim 1 m, per garantir una bona circulació de l'aire i evitar plantacions denses.
- A la tardor, assegureu-vos de podar i eliminar totes les restes vegetals per evitar crear un entorn hivernal favorable per a plagues i patògens.
- Assegureu-vos que l'aigua no s'estanqui a prop de les arrels: l'excés d'humitat pot provocar la podridura de les arrels i el deteriorament de l'estat de la planta.
- Rejoveniu els arbustos més vells regularment, aproximadament cada 8-10 anys, per mantenir la seva vitalitat i millorar la qualitat de la seva floració.
Mantenir els cabdells de peònia sans requereix atenció al detall i una comprensió dels factors que poden afectar negativament el seu desenvolupament. Un reg adequat, una nutrició equilibrada, la protecció contra malalties i plagues i unes condicions de creixement òptimes són clau per prevenir problemes.