Característiques de la varietat de maduixa Rubin amb un gust exclusiu

La maduixa Rubin té un sabor i aroma únics de pinya i maduixa. Pertany a la varietat perenne, que es va introduir fa uns anys, el 2011. Ja ha guanyat un premi a l'exposició internacional "FleuroStar". És una varietat de maduració tardana.

Descripció de la varietat i les seves breus característiques

Aquesta varietat no es considera molt estesa al nostre país, però molts agricultors privats la cultiven. Característiques varietals:

• l'alçada de l'arbust varia de 40 a 50-55 cm, la seva amplada és aproximadament la mateixa;
• les tiges no són massa gruixudes, de manera que les branques s'estenen cap als costats i es consideren molt esteses;
• les fulles són enormes, fent que l'arbust sembli exuberant, el seu color és verd clàssic;
• el nombre de tiges florals en una planta varia: de 10 a 25 peces;
• el color dels fruits és ric, amb notes de robí (vermell-bordeus);
• el pes de les baies depèn de les condicions de cultiu, de manera que oscil·la entre els 40 i els 100 g;
• forma de la baia – estàndard cònica-rodona;
• la polpa és molt sucosa i dolça, per tant la densitat és de tipus moderat;
• la fructificació es produeix durant tot el juliol;
• La varietat és fàcil de transportar a llargues distàncies, ja que té una bona vida útil, però només si s'emmagatzema correctament i s'envasa en contenidors en un màxim de 3 capes;
• Els fruits són fàcils de recollir, ja que es separen fàcilment de l'arbust;
• bona resistència hivernal, de manera que es pot cultivar en condicions de la zona mitjana;
• Si es compleixen els requisits agrícoles, els arbustos no són susceptibles a malalties i plagues.

Avantatges i desavantatges de les maduixes Rubin

En el poc temps transcorregut des del cultiu de la varietat, els jardiners han apreciat tant les seves qualitats positives com les negatives. Avantatges de Rubin:

Normes d'aterratge

Les maduixes Rubin prefereixen sòls francs o francs sorrencs amb un pH neutre o lleugerament àcid. El sòl ha de ser ric en nutrients, ben airejat i humit, permetent que l'aigua i l'aire hi passin fàcilment.

Si us plau, presteu atenció a alguns matisos de la varietat a l'hora de plantar:

• Abans de plantar, afegiu-hi fertilitzants orgànics (humus i carbó vegetal) i barregeu-los bé amb la terra.
• Les plàntules s'han de plantar a la primavera o a la tardor, quan la temperatura de l'aire és òptima i el sòl conserva la humitat necessària.
• Abans de plantar, les arrels de les plàntules s'han de submergir en una solució que estimuli el creixement i el desenvolupament del sistema radicular.
• Arranca les fulles inferiors, deixant només la part central.
• La distància entre les plantes de maduixa ha de ser de 35-45 cm dins d'una fila i de 50-60 cm entre files. Aquest espaiament és necessari per garantir que cada planta tingui prou espai per nodrir-se, créixer i donar fruits.
• Després d'aprofundir la plàntula al forat, es rega, les arrels es compacten acuradament i es cobreixen amb coberta vegetal.

Consells per a la cura de les plantes

El robí requereix una cura acurada quan es cultiva en interiors. En cas contrari, l'arbust no assolirà tot el seu potencial: les baies es poden tornar agre, el rendiment disminuirà i el fruit es farà més petit. Malgrat això, les regles són estàndard.

Regar i fertilitzar

Les maduixes s'han de regar un cop per setmana a temperatures moderades i més sovint quan fa calor. Fertilitzeu-les al principi de la temporada de creixement, abans de la brotada i després de la floració, utilitzant fertilitzants orgànics i minerals segons les instruccions.

Afluixament i control de males herbes

Si el sòl no està cobert amb cobertor vegetal per ajudar a retenir la humitat, cal afluixar-lo després de cada reg i, alhora, desherbar per eliminar les males herbes que surten. Per facilitar el manteniment, podeu utilitzar cobertor vegetal natural, agrofibra o film negre per evitar el creixement de males herbes i retenir la humitat del sòl.

Eliminació d'antenes

Els bigotis esgoten els nutrients que són essencials per a la formació de baies. Tots els brots llargs que no s'utilitzen per a la propagació s'han de podar tan bon punt apareguin.

Preparació per al període hivernal

A la tardor, els parterres de maduixes s'han de netejar completament de fulles seques i cobertor vell, substituint-lo per cobertor fresc. La capa d'hivern ha de tenir un gruix mínim de 10-20 cm, depenent de les condicions climàtiques i del clima hivernal que s'acosta.

Control de malalties i plagues

Tot i que la varietat Rubin és resistent a la majoria de malalties, es recomanen tractaments preventius abans que apareguin signes d'infecció o infestació de plagues. Es poden utilitzar pesticides químics abans del quallat del fruit, però només es permeten tractaments biològics durant la maduració del fruit.

Els matisos de la reproducció

Les maduixes Rubin es propaguen mitjançant estolons arrelats, que s'excaven a terra a prop dels arbustos a la primavera. Els estolons es reguen i es fertilitzen juntament amb les plantes mare durant tota la temporada, i a la tardor, els estolons arrelats s'excaven i es tornen a plantar.

Recollida i emmagatzematge

Les baies s'han de collir quan arriben a la maduresa tècnica o biològica, evitant que estiguin massa madures, ja que aquestes fruites no són adequades per a l'emmagatzematge i el transport a llarg termini. Només es seleccionen les baies senceres i sense danys, es col·loquen en cistelles o caixes de contraplacat i s'emmagatzemen en un lloc fresc i fosc amb una humitat moderada.

Ressenyes

La maduixa Rubin no és particularment exigent pel que fa a les cures: només cal treure els estolons de creixement ràpid, cobrir la zona al voltant del tronc amb humus i regar-la durant la calor. Aquesta varietat es caracteritza per una bona resistència hivernal i pot resistir malalties i plagues, però requereix un ampli espai de plantació.

Preguntes freqüents