Característiques del cultiu de groselles de la varietat Dushistaya

La grosella aromàtica combina un sabor excel·lent, una bona productivitat i resistència a les malalties. Fins i tot els jardiners novells trobaran fàcil cultivar aquest arbust, que us delectarà no només amb baies d'alta qualitat, sinó també amb la seva facilitat de cura. Una cura adequada és essencial.

Història de cria

Desenvolupada mitjançant l'encreuament de les varietats Liya Plodorodnaya i Nadezhda, aquesta varietat va ser desenvolupada per V. M. Litvinova, una empleada del Centre Científic Federal d'Horticultura. Va ser oficialment aprovada per al seu ús el 1992.

Descripció de la varietat

La grosella aromàtica és una opció ideal per a aquells que busquen una collita abundant sense les molèsties de les cures. Aquesta varietat és coneguda pel seu alt rendiment, l'excel·lent sabor de baies i les excel·lents característiques varietals.

Aspecte de l'arbust

La planta es caracteritza per un port dens i feblement extensiu. Característiques distintives:

• Escapades – De gruix mitjà, recte, verd amb la punta marró i pubescent. Els brots llenyosos són marrons.
• Fulles - De cinc lòbuls, de mida mitjana, de color verd, amb una lleugera pubescència a la part inferior. Tenen una textura coriàcia i són lleugerament còncaves al llarg de les nervacions principals.
• Flors – de mida mitjana, en forma de copa.
• Sèpals – groc pàl·lid, lliure i dirigit cap amunt.
• 

Baies i les seves qualitats gustatives

Els fruits són negres, rodons, amb una pell densa i mat i un pes mitjà d'1-1,4 g. Tenen una aroma refrescant, polpa ferma i pell seca. La varietat va rebre una puntuació de 4,2 a l'escala de tast.

Trets característics

L'arbust és resistent a condicions de creixement adverses i requereix poca cura. Prospera en una varietat de climes, cosa que el converteix en una opció popular per plantar en diverses regions.

Les baies tenen un sabor refrescant, una textura ferma i una aroma agradable, cosa que les fa ideals per menjar fresques. També són adequades per fer melmelades, conserves, compotes, sucs, melmelades i altres conserves.

L'estructura densa de la fruita li permet conservar la seva qualitat quan es congela per a l'emmagatzematge a llarg termini. S'utilitza en rebosteria, postres i com a guarnició. Les groselles són riques en vitamines i antioxidants, cosa que les fa beneficioses per enfortir el sistema immunitari i millorar la salut.

És una varietat autofèrtil. No cal plantar pol·linitzadors addicionals, ja que Dushistaya produeix fruits sense ells.

Els fruits comencen a madurar a finals de juny o principis de juliol. Aquesta varietat és molt productiva, i els jardiners poden collir fins a 3,4 kg d'un sol arbust.

Característiques d'aterratge

Per cultivar amb èxit, és important tenir en compte certes recomanacions. Seguiu aquestes regles:

• El lloc ha d'estar ben il·luminat i protegit dels vents forts. Eviteu les zones baixes i les zones amb humitat estancada, ja que això pot provocar la podridura de les arrels.
• Les groselles prefereixen sòls francs i fèrtils amb un pH neutre o lleugerament àcid (5,5-6,5). Unes setmanes abans de plantar, caveu els parterres, traieu les males herbes i afegiu-hi fertilitzant orgànic (humus, compost).
• El moment òptim és principis de tardor (setembre-octubre) o principis de primavera, abans que la saba comenci a fluir. És preferible plantar a la tardor, ja que la planta té temps d'arrelar abans de l'hivern.
• La distància entre els arbustos ha de ser d'1,5-2 m per garantir un creixement normal i accés a la llum. Feu forats de plantació de 40-50 cm de profunditat i uns 50 cm d'amplada.
• Col·loca la plàntula en un angle de 45° per afavorir els nous brots. Escampa les arrels, cobreix-les amb terra, compacta-les i rega-les abundantment (10-15 litres d'aigua per planta).

Després de plantar, cobreix la terra amb torba, serradures o humus per retenir la humitat.

Cura i cultiu

El cultiu requereix atenció i cura, així que proporcioneu-li una cura integral. Trieu pràctiques agrícoles estàndard:

• Regatge. Regeu regularment i abundant, especialment durant la floració, la formació de baies i la maduració. Apliqueu aigua cada 7-10 dies, utilitzant 30-50 litres per arbust. Mantingueu la terra humida a una profunditat de 40-50 cm, evitant que s'assequi o que s'endureixi.
• Amaniment superior. A principis de primavera, apliqueu fertilitzants nitrogenats (nitrat d'amoni, urea) per estimular el creixement dels brots. Durant la floració i el quallat dels fruits, utilitzeu complexos de potassi i fòsfor o fertilitzants orgànics (infusió de gordolobo, cendra de fusta).
  A la tardor, alimenteu amb superfosfat (30-40 g) i sulfat de potassi (20-30 g) per preparar-vos per a l'hivern.
• Mulching. Després de regar, cobreix la terra amb torba, serradures, humus o palla fins a una profunditat de 5-7 cm. La coberta ajuda a retenir la humitat, evita el creixement de males herbes i millora l'estructura del sòl.
• Afluixament. Afluixeu la terra al voltant dels arbustos 3-4 vegades per temporada a una profunditat de 5-8 cm per garantir l'accés de l'aire a les arrels. Combineu l'afluixament amb l'eliminació de males herbes.

Característiques de la poda

Podeu els arbustos de baies a principis de primavera, abans que comencin a créixer activament. Traieu tots els brots morts i danyats i escurceu els brots restants en un terç.

Prevenció de malalties i plagues

Preneu mesures importants per ajudar a prevenir malalties i minimitzar l'exposició a plagues. Seguiu aquestes recomanacions:

• Observeu la rotació de cultius; no planteu groselles al mateix lloc durant més de 3-4 anys seguits.
• A la tardor, elimineu totes les restes vegetals de la zona per evitar la propagació d'infeccions per fongs i plagues.
• Podar els brots vells i danyats millora la ventilació i l'exposició a la llum, reduint el risc de malalties com l'oïdi i la septoria. Podeu regularment per evitar que les plantes es tornin massa denses i assegureu-vos que cada brot tingui accés a l'aire i la llum.
• Per prevenir l'oïdi, tracteu amb solucions de coure (barreja de Bordeus, sulfat de coure) o fungicides sistèmics al començament de la temporada de creixement i després de la floració.
• En cas de fusarium, ruixeu els arbustos amb fungicides i seguiu les normes de reg, evitant regar massa la terra.
• L'ús de preparats biològics (per exemple, Trichodermin) o remeis casolans (infusions d'all, peles de ceba) ajudarà a prevenir el desenvolupament de moltes malalties fúngiques.
• Per controlar els pugons, utilitzeu insecticides o remeis casolans com ara una solució de sabó amb all.
• Quan apareguin els primers signes de danys per erugues, utilitzeu Aktara o Karbofos.
• L'encoixinat ajuda a retenir la humitat i a prevenir el creixement de males herbes, que poden ser focus de reproducció de plagues i malalties.

La cura sistemàtica, el compliment dels estàndards agrícoles i la prevenció oportuna redueixen significativament el risc de malalties i plagues, garantint plantes sanes i bons rendiments.

Reproducció

Hi ha diverses maneres de propagar la grosella aromàtica. Cada mètode té les seves pròpies característiques i avantatges:

• Esqueixos. A la primavera o tardor, feu esqueixos semillenyosos de 15-20 cm de llarg amb diversos brots. Arreleu-los a l'aigua o planteu-los directament a la terra preparada, plantant-los a 5-7 cm de profunditat.
  Per accelerar el procés d'arrelament, utilitzeu estimulants del creixement (com ara Kornevin). Els esqueixos s'han de plantar en zones ombrejades i el sòl ha d'estar humit i solt.
• Per capes. En un brot sa i fort, seleccioneu la part inferior de la branca i doblegueu-la cap a terra, cobrint-la amb terra, deixant la punta exposada. Regeu regularment la zona on el brot es troba amb la terra i manteniu la humitat.
  Després d'uns mesos, el brot formarà arrels, després el separarà de la planta mare i el trasplantarà a un lloc permanent.
• Dividint l'arbust. Aquest mètode s'utilitza quan es replanten o rejoveneixen plantes velles. Desenterreu-les i dividiu-les amb cura en diverses seccions, cadascuna amb arrels i diversos brots. Replanteu les seccions a la seva nova ubicació, proporcionant-los la cura, el reg i l'abonament adequats.
• Sembrant llavors. Aquest no és un mètode popular per produir arbustos productius, ja que les plantes cultivades a partir de llavors poden no conservar les característiques varietals. Tanmateix, es pot utilitzar per desenvolupar noves varietats o amb finalitats experimentals.
  Sembrar les llavors en hivernacles o a terreny obert després de l'estratificació (prerefredament) per estimular la germinació.
  Aquest mètode requereix més mà d'obra i requereix molt de temps per obtenir plantes a punt per fructificar.

Cadascun d'aquests mètodes té les seves pròpies característiques, però el més eficaç i estès és la propagació per esqueixos i capes, ja que aquests mètodes permeten obtenir ràpidament plantes que conserven totes les qualitats de la varietat.

Qualitats positives i negatives

Abans de cultivar un cultiu, és important estudiar-ne acuradament les característiques. La varietat Dushistaya té molts avantatges:

Entre els desavantatges, alguns jardiners assenyalen la necessitat de regar, la possibilitat d'infestació de pugons en anys secs, la necessitat d'una poda oportuna i la sensibilitat al sòl entollat.

Ressenyes

La grosella Dushistaya és una de les varietats més populars, guanyant popularitat gràcies al seu baix manteniment, alta productivitat i excel·lent sabor a baies. Aquesta varietat atrau l'atenció no només per la seva excel·lent aroma, sinó també per la seva producció constant de fruits, convertint-la en una excel·lent opció tant per a cultivadors aficionats com experimentats. La cura oportuna és clau.

Preguntes freqüents