L'Slastena és una varietat de grosella fiable que combina una alta productivitat, un sabor excel·lent i resistència a factors externs. La seva facilitat de cura, autofertilitat i resistència a les gelades la fan indispensable per als jardiners, garantint una collita consistent i d'alta qualitat fins i tot en climes difícils.
Qui va desenvolupar la varietat i quan?
Aquesta varietat va ser desenvolupada pels criadors russos T. P. Ogoltsov i S. D. Knyazev, científics de l'Institut de Recerca de Cultius Fructicoles de Tota Rússia. Es van creuar dues varietats, Lentyai i Sunerbyurn, per crear-la.
Aspecte de l'arbust i les baies
La planta és de mida mitjana, de fins a 150 cm d'alçada, semi-escampada, amb brots forts i erectes coberts de fulles grans de color verd fosc amb un to grisenc. Les làmines de les fulles de cinc lòbuls, moderadament disseccionades profundament, tenen una superfície brillant i arrugada i una aroma distintiva de grosella.
Característiques distintives dels fruits:
- Gran, negre, amb un pes de fins a 4 g, amb una pell densa però fina que pràcticament no es nota i no causa molèsties en consumir-la.
- La separació és seca, cosa que permet transportar les baies sense por de patir danys i utilitzar-les per congelar-les o processar-les posteriorment.
La productivitat de l'arbust és tan sorprenent que els brots es poden doblegar fins a terra sota el pes del fruit. Per sostenir les plantes, es recomana instal·lar tanques o suports.
Característiques de la varietat
L'Slastona és una de les varietats de grosella negra més dolces. Per garantir collites abundants, és important familiaritzar-se amb els seus beneficis i proporcionar a la planta les condicions adequades per al seu creixement i desenvolupament.
Característiques úniques:
- Qualitats gustatives. La polpa té un color maragda intens. És sucosa, sorprenentment dolça i delicadament aromàtica. Una lleugera acidesa accentua el sabor exquisit de les postres. Aquest producte baix en calories només conté 44 kcal per cada 100 g, pràcticament no conté proteïnes ni greixos, però és ric en vitamines i hidrats de carboni.
Les groselles tenen efectes antipirètics, antiinflamatoris i antimicrobians. - Usos culinaris. Les baies són aptes per al consum en fresc i s'utilitzen per fer gelea, melmelada i altres tipus de processament, així com per a la congelació.
- Autofertilitat. Aquesta és una varietat autofèrtil, capaç de produir fruits sense necessitat de pol·linitzadors addicionals. Tanmateix, per augmentar el rendiment, es recomana plantar altres varietats de grosella amb períodes de floració i fructificació similars a prop.
- Època de maduració i rendiment. És una varietat mitjana-primera, amb una fructificació que comença a finals de juny. La productivitat és alta, amb fins a 4 kg de baies collides d'un sol arbust.
- Ubicació i requisits del sòl. Es recomana plantar les groselles negres en zones assolellades, preferiblement a prop d'una casa o un altre edifici per protegir-les del vent i dels corrents d'aire. El millor és un sòl solt i fèrtil amb bon drenatge i un pH lleugerament alcalí.
- Regions en creixement. Els arbustos estan ben adaptats a la zona central i a les regions de Sibèria.
- Resistència a malalties i plagues. La planta té bona vitalitat i és resistent a malalties fúngiques, víriques i bacterianes, i també resisteix eficaçment els àcars del brot.
És important preparar adequadament les plantes per a l'hivern, proporcionar-hi prou humitat i dur a terme tractaments perquè els arbustos debilitats no siguin susceptibles a malalties després de l'hivern.
Subtilitats de la plantació
Cultiu el cultiu en zones ben il·luminades en sòls fèrtils de gespa podzòlica o chernozem amb un pH neutre. Tot i que la varietat tolera l'ombra parcial, es prefereixen llocs assolellats per a un millor creixement i fructificació.
- ✓ El nivell de pH del sòl ha d'estar estrictament entre 6,0 i 6,5 per a una absorció òptima de nutrients.
- ✓ La profunditat de l'aigua subterrània és d'almenys 1,5 m des de la superfície per evitar la podridura de les arrels.
Quan prepareu els forats de plantació, seguiu aquestes recomanacions:
- La distància entre els arbustos és d'1,5 m i entre les files de 2 m. Els brots han de créixer lliurement.
- Caveu forats de 70x70x70 cm. Col·loqueu una capa de drenatge i un llit orgànic de fems podrit, herba seca o fenc a la part inferior.
- Afegiu-hi terra enriquida a sobre, que contingui humus, excrements d'ocells, compost, fertilitzants minerals, superfosfat i cendra de fusta.
- Després de plantar les plàntules, compacteu el cercle del tronc de l'arbre i humitegeu-lo amb 30 litres d'aigua tèbia.
Cura i cultiu
La cura de les groselles implica diversos aspectes importants que garanteixen un desenvolupament saludable de les plantes i una bona collita. Seguiu les pràctiques agrícoles estàndard:
- Regatge. La planta requereix un reg regular, especialment durant la floració i la maduració dels fruits. Apliqueu aigua tèbia i estable a les arrels, evitant el contacte amb les fulles i les baies. Durant la sequera, augmenteu el reg per evitar que la terra s'assequi.
- Fertilitzants. Els arbustos requereixen fertilització regular per mantenir una alta productivitat. Utilitzeu matèria orgànica (humus, compost, excrements d'ocells) i fertilitzants minerals complexos amb fòsfor i potassi afegits. Fertilitzeu a la primavera, abans de la floració i durant el període de fructificació activa.
- Mulching. Per retenir la humitat del sòl i evitar la formació de crostes a la superfície, cobreix la zona al voltant del tronc de l'arbre amb coberta vegetal. La coberta vegetal ajuda a protegir el sòl del sobreescalfament i a mantenir nivells òptims d'humitat. Utilitza torba, fulles seques, palla o encenalls de fusta.
- Afluixament. Després de cada reg, afluixa suaument la terra per assegurar una bona aireació de les arrels i evitar la formació de crostes. Afluixar la terra ajuda a controlar les males herbes.
Característiques de la poda
A la tardor, elimineu immediatament les branques mortes, malaltes i debilitades. Per als arbustos més vells, podeu els brots que ja no donen fruits.
- × No podar durant el període de flux actiu de saba (principis de primavera) per evitar debilitar l'arbust.
- × Eviteu treure més d'1/3 dels brots en una temporada per evitar estrès a la planta.
Tracteu les zones tallades amb brea de jardí. Això prevé la infecció.
Prevenció de malalties i plagues
La Sweetsweet és resistent a l'oïdi i a moltes malalties fúngiques, però els jardiners experimentats recomanen la polvorització preventiva. El cultiu pot ser susceptible als àcars del brot, així que presteu especial atenció al seu control.
- ✓ Brots inflats a l'hivern que no s'obren a la primavera.
- ✓ L'aparició de fulles petites i deformades en els brots afectats.
Seguiu aquestes recomanacions:
- A principis de primavera, retalleu les branques amb brots inflats i traieu-les, i després de la floració, ruixeu-les amb una solució a l'1% de sofre col·loïdal.
- Per combatre possibles malalties amb rapidesa, inspeccioneu el fullatge i els brots per detectar símptomes. Com a mesura preventiva, retireu periòdicament les fulles caigudes i les males herbes de la zona.
- Afluixa la terra regularment i fertilitza-la.
Amb la cura adequada, els arbustos tindran una bona immunitat.
Pros i contres
Per garantir un desenvolupament complet i una fructificació consistent, és important comprendre totes les característiques del cultiu abans de plantar-lo. La varietat de grosella Slastena té molts avantatges:
Els desavantatges inclouen la possibilitat que els arbustos siguin afectats pels àcars dels brots.
Ressenyes
La grosella Slastena és una varietat apreciada pel seu baix manteniment i excel·lent rendiment. Les baies són grans, dolces i aromàtiques, ideals per al consum i processament en fresc. Aquesta varietat és resistent a les malalties i les gelades i requereix poc manteniment, cosa que la converteix en una opció ideal per a jardiners i pagesos.