El tomàquet Betta és una varietat fiable per al cultiu en qualsevol jardí. Combina una excel·lent productivitat i una forta immunitat. La seva maduració primerenca i la mida compacta de la planta el converteixen en una bona opció per a aquells que valoren una cura fàcil i verdures d'alta qualitat. La seva resistència el fa ideal tant per a jardiners novells com experimentats.
Descripció de l'arbust i els fruits
Les plantes són predominantment de mida mitjana, tot i que també hi ha exemplars més curts: la seva alçada arriba als 50 cm i el seu diàmetre creix fins als 25-30 cm. Qualitats distintives:
- ramificació – feble;
- fullatge – moderat;
- fulles - forma estàndard, verd intens, lleugerament ondulada, sense estípules;
- peduncle – amb articulació;
- tomàquets - quan estan madurs són de color vermell brillant i tenen una superfície brillant;
- pes - varia de 54 a 71 g, però hi ha verdures que pesen uns 100 g;
- formulari - rodó-pla, amb lleugeres nervadures, que recorden una bola aplanada;
- polpa – sucós.
Aquesta varietat és un tomàquet estàndard, per la qual cosa no cal pessigar-lo ni clavar-lo. Els primers raïms es formen després de la sisena o setena fulla, cadascun dels quals conté de quatre a sis inflorescències pràcticament sense flors buides.
Característiques principals i història
El Betta va ser oficialment aprovat per al seu ús el 1997. Els seus drets pertanyen a l'empresa de cria Gavrish. Abans de ser afegida al Registre Estatal, la varietat va ser sotmesa a nombroses proves que confirmaven la seva qualitat i estabilitat.
Maduració i fructificació, productivitat
És una varietat de maduració primerenca: els fruits arriben a la maduresa biològica en 78-83 dies. Els primers fruits es cullen a la segona meitat de juny i la recol·lecció continua fins a finals de juliol.
La varietat estàndard Betta, de creixement lent, es caracteritza per un alt rendiment. Els jardiners poden collir fins a 2 kg de tomàquets per temporada d'una sola planta. Gràcies a la plantació densa, la productivitat arriba als 10-15 kg per metre quadrat.
Àmbit d'aplicació
Aquesta varietat versàtil és adequada tant per a tomàquets frescos com processats. Són excel·lents per a l'envasament de fruita sencera i amanides. El sabor és equilibrat, dolç amb una acidesa moderada.
Gràcies a la seva excel·lent qualitat, els tomàquets s'utilitzen per fer sucs i salses. Conserven el seu aspecte comercialitzable durant molt de temps i resisteixen bé el transport de llarga distància.
Resistència a malalties i plagues
Aquesta varietat es caracteritza per la resistència genètica a diverses malalties de les solanaceres. Gràcies a la seva maduració ultraprecoç, el tímid no té temps de desenvolupar-se.
La podridura apical és rara, però és possible que apareguin taques i enrotllaments de les fulles. En terreny obert, les principals plagues són els trips, els àcars i les larves de l'escarabat de la patata de Colorado.
Subtilitats del cultiu
Els tomàquets es conreen de diverses maneres. Les més comunes són els mètodes amb plàntules i sense plàntules. En climes càlids, les llavors es poden sembrar directament a terra, però més sovint, els jardiners primer cultiven plàntules i després les trasplanten a la seva ubicació permanent.
Per a una collita primerenca, la col·locació d'hivernacles és òptima.
Requisits de sòl per a la plantació
La planta prefereix sòls solts i fèrtils. El millor és un sòl argilós i pesat. Abans de plantar, afegiu-hi cendra de fusta, fertilitzant mineral i 1/2 part de sorra per cada 10 kg de sòl. Si cal, afegiu-hi torba no àcida (pH 6,5).
Les plàntules s'adapten ràpidament i requereixen poques cures. Per al cultiu, utilitzeu contenidors compartits o contenidors individuals per a plàntules (fins a 100 ml) de no més de 15 cm de profunditat.
Mètode de plàntules
Primer, germineu les llavors a casa, proporcionant-los les condicions de creixement necessàries. Després d'això, traslladeu les plàntules cultivades als parterres, a un hivernacle o a un hort.
Obtenció de plàntules
Sembra les llavors de tomàquet Betta al febrer-març. Fes servir una barreja de terra especial feta barrejant terra de jardí i compost a parts iguals, o compra una barreja ja feta.
Seguiu aquestes recomanacions:
- Si feu servir terra d'un hort, escalfeu-la al forn o al microones durant 15 minuts per desinfectar-la. Primer prepareu el material de plantació: deixeu-lo en remull en aigua tèbia durant 24 hores per accelerar la germinació.
- Si els grans ja han estat processats pel fabricant (tenen un color brillant), no cal estimulació addicional.
Ompliu els contenidors amb terra fèrtil. Separeu les llavors a 2 cm de distància, cobriu-les amb una capa d'1 cm de molsa de torba, humitegeu-les i tapeu-les amb film transparent.
Per a una germinació ràpida, manteniu les plàntules a 25 °C. Un cop apareguin els brots, traslladeu-les a un ampit de finestra i proporcioneu-hi il·luminació addicional durant un màxim de 12 hores al dia. Regeu regularment i no deixeu que la terra s'assequi.
Plantació en un hivernacle
Trasplanteu els tomàquets Betta dos mesos després que apareguin els brots. En aquest moment, les plàntules tindran 25 cm d'alçada, 6 fulles completes i un sistema d'arrels ben desenvolupat.
Preparació de l'hivernacle a la tardor:
- Substitueix la capa superior de terra, ja que pot contenir plagues i patògens.
- Cava la terra recuperada i enriqui-la amb compost. Afegeix cendra de fusta per millorar la composició del sòl.
- Els forats de plantació han de tenir una profunditat de 20 cm. Mantingueu una distància de 30 cm entre plantes i de 50 cm entre fileres. Una disposició esglaonada és ideal, ja que simplifica el manteniment de les plantes i evita l'ombra.
Planta les plàntules juntament amb el cepellón, cobreix-les amb terra, compacta-les lleugerament i rega-les generosament.
Sembra directa
Podeu sembrar llavors de Betta directament a terra oberta, però això només és cert en regions amb un clima favorable. Espereu fins que la terra i l'aire estiguin ben escalfats.
Seguiu aquestes recomanacions:
- Trieu zones assolellades i protegides del vent. Els millors predecessors per als tomàquets són la col, les hortalisses d'arrel, les cebes i els alls. Si anteriorment es van cultivar tomàquets, pebrots o patates al mateix lloc, trieu un parterre diferent.
- Planteu les llavors a una profunditat d'1-1,5 cm, utilitzant un patró de 40-50 cm entre files i 30-40 cm entre plantes.
Després de sembrar, compacteu suaument la terra i humitegeu-la amb aigua tèbia. Per protegir-la del fred i accelerar la germinació, cobriu la zona amb film transparent fins que apareguin els primers brots.
Règim de cura
Els tomàquets betta requereixen cures regulars i tècniques de cultiu senzilles, cosa que afecta significativament el rendiment. La varietat és resistent a les principals malalties del tomàquet.
Reg i afluixament
Regeu la planta regularment amb aigua tèbia i estable. Apliqueu el líquid una o dues vegades per setmana, mantenint la humitat del sòl al 80%.
Seguiu certes regles:
- La humitat insuficient provoca el groguenc i l'enrotllament de les fulles, així com la caiguda de les flors. L'excés de reg no és menys perjudicial, ja que pot provocar podridura de les arrels i malalties per fongs.
- Després de trasplantar les plantes al seu lloc permanent, regueu-les cada 10 dies. Un cop els tomàquets s'hagin adaptat a les noves condicions, regueu-los dues vegades per setmana, utilitzant 2 litres d'aigua per planta.
- Durant la floració, augmenteu la quantitat de líquid a 5 litres, humitegeu-ho setmanalment.
- Realitzeu el procediment al matí o al vespre per assegurar-vos que la humitat s'absorbeixi bé al sòl.
- Un cop els tomàquets comencin a madurar, rega'ls cada 3 dies amb 3 litres d'aigua per planta. Redueix el reg quan els tomàquets es tornin vermells per evitar que s'esquerdin.
Després de regar, afluixa la terra a una profunditat de 5 cm. Això millora la circulació de l'aire i ajuda a les plàntules a absorbir fàcilment la humitat i els nutrients. Enforteix les tomaqueres per enfortir el seu sistema radicular.
Fertilitzar tomàquets
El Betta respon bé a la fertilització, cosa que afavoreix un millor creixement i desenvolupament. Una setmana després de plantar les plàntules, apliqueu el primer fertilitzant: dissoleu 30 g de superfosfat en 10 litres d'aigua i utilitzeu-lo per regar. El fòsfor millora els processos metabòlics i enforteix el sistema radicular.
Torneu a fertilitzar les plantes al cap d'una setmana. Una solució de 30 g de sal de potassi i 10 litres d'aigua és eficaç. El potassi és important per millorar el gust dels tomàquets i enfortir la immunitat de la planta. Un mètode alternatiu és incorporar cendra de fusta al sòl o afegir-la a l'aigua en regar.
Característiques del cultiu i possibles dificultats
Cultivar tomàquets Betta no és particularment difícil, però es pot fer més convenient i eficient. És possible que trobeu alguns inconvenients:
- El mètode de sembra directa només és adequat per a les regions del sud, on el clima permet que els arbustos es desenvolupin ràpidament.
- No planteu aquesta varietat al costat d'altres varietats de tomàquet, ja que això pot provocar pol·linització creuada i reduir el rendiment.
Control de plagues i malalties
El Betta té resistència genètica a diverses infeccions comunes als cultius de solanacea. Tanmateix, en casos rars, pot veure's afectat per les malalties següents:
- podridura apical;
- virus del mosaic del tabac (TMV);
- Alternaria (taca seca).
Les principals amenaces per als tomàquets són els següents paràsits:
- Escarabats de la patata de Colorado;
- àcars d'aranya;
- pugó;
- mosca blanca;
- trips.
Per prevenir plagues, preneu mesures de protecció, com ara:
- desherbar;
- aporcament;
- recollida manual de larves;
- tractament amb insecticides segurs.
La cura regular i la prevenció de malalties ajudaran a mantenir les plantes sanes i garantiran una bona collita.
Pros i contres
Abans de cultivar un cultiu, és important estudiar-ne acuradament les característiques. El tomàquet Betta és una varietat determinada coneguda pels seus importants avantatges:
L'únic inconvenient és que els arbustos es poden trencar a causa del pes dels tomàquets.
Ressenyes
El tomàquet Betta és una varietat de maduració primerenca i determinant amb excel·lents qualitats comercials. És resistent a les principals malalties de les solanàcies, com ara el tímid i el virus del mosaic del tabac. Els fruits tenen un sabor ric i són aptes per a la conserva. El cultiu s'adapta fàcilment a diversos climes i requereix poca atenció.