El nap rosat milanès és una de les varietats més vibrants i populars, apreciada no només pel seu gust sinó també pel seu atractiu aspecte. És fàcilment recognoscible gràcies al seu color, que el diferencia d'altres varietats. És conegut per la seva facilitat de cura, resistència a les malalties i bona productivitat. Una cura oportuna i adequada és clau.
Introducció a la varietat
La rosa milanesa és una excel·lent opció per als amants de les verdures. És dolça, fàcil de cultivar i té un sistema immunitari fort, cosa que la fa ideal per al jardí. És rica en nutrients, com ara vitamines A, B, C, E i K, així com minerals com el potassi, el calci, el magnesi, el fòsfor i el ferro.
Propietats beneficioses:
- Gràcies al seu alt contingut en vitamina C, ajuda a enfortir les defenses de l'organisme i a combatre les infeccions.
- La fibra ajuda a normalitzar la funció intestinal, millorant el peristaltisme i prevenint el restrenyiment.
- Ajuda a netejar els vasos sanguinis, cosa que té un efecte positiu sobre el sistema cardiovascular i redueix el risc d'aterosclerosi.
- El calci i el fòsfor enforteixen el teixit ossi, prevenint malalties com l'osteoporosi.
- La vitamina A millora la salut de la pell i els ulls, i els antioxidants alenteixen el procés d'envelliment de les cèl·lules.
Descripció de l'aspecte
L'arrel és rodona i llisa. La seva característica principal és el seu color rosat, que distingeix el nap milanès d'altres varietats. El pes d'una sola verdura oscil·la entre els 60 i els 150 grams.
Aterratge
Aquest projecte no requereix gaire esforç i és adequat tant per a jardiners experimentats com novells. Per garantir una bona collita, és important seguir unes quantes regles senzilles:
- Trieu zones amb sòls lleugers i fèrtils amb acidesa neutra (pH 6-7).
- Prepareu el llit amb antelació excavant la terra a una profunditat de 20-25 cm i eliminant les males herbes. A la tardor, afegiu-hi fertilitzants orgànics, com ara humus o compost, per enriquir la terra amb nutrients.
- Planteu les llavors directament a terra oberta quan la terra s'escalfi a 6-8 °C. Sembreu en dues etapes: a l'abril-maig per a la collita d'estiu i al juliol-agost per a la collita de tardor.
- ✓ El nivell de pH del sòl ha d'estar estrictament entre 6 i 7, mesureu-lo abans de plantar amb un pH-metre.
- ✓ El sòl ha d'estar ben drenat, evitant zones amb aigua estancada.
Feu solcs d'1-1,5 cm de profunditat amb una distància de 20-25 cm entre les files. Col·loqueu les plàntules als parterres, mantenint una distància de 5-7 cm. Cobriu-les amb terra i aigua amb cura, procurant que la terra no s'emporti.
Instruccions de cura
Proporcioneu al vostre cultiu una cura integral per garantir una collita abundant. Seguiu les pràctiques agrícoles estàndard:
- Regatge. Els naps són molt sensibles a la humitat, sobretot en les primeres etapes de creixement. Regeu-los regularment, mantenint una humitat moderada del sòl. Feu-ho al matí o al vespre, evitant regar les fulles. Aneu amb compte: massa poca aigua farà que les arrels es tornin tosques, mentre que massa pot causar podridura.
- Amaniment superior. Feu servir fertilitzants minerals complexos, com ara superfosfat i sals de potassi, un cop per temporada. Els fertilitzants orgànics (cendra de fusta o compost) milloren el sabor i la sucositat de les hortalisses d'arrel. Per evitar afavorir el creixement de fulles en detriment de les hortalisses d'arrel, eviteu excedir-vos en nitrogen.
- Aprimament. Aquest és un pas necessari en la cura dels cultius: ajuda a prevenir la sobrepoblació i proporciona a les verdures espai suficient per desenvolupar-se. Realitzeu el primer pas quan les plàntules arribin a una alçada de 5 cm, deixant 5-7 cm entre plantes. Per al segon pas, augmenteu l'espaiat a 10-15 cm.
- Mulching. Ajuda a retenir la humitat, evita el creixement de males herbes i protegeix els cultius d'arrels del sobreescalfament. Utilitzeu palla, fenc o compost com a cobertor vegetal. Això millora el microclima a la zona de les arrels i redueix la freqüència de reg.
- Afluixament. Millora l'accés d'oxigen a les arrels i promou una millor absorció d'humitat. Aplicar després de regar o plujar per evitar la formació de crostes a la superfície del sòl.
- Desherbar. Ajuda a eliminar les males herbes que competeixen amb els naps pels nutrients i l'aigua.
- × Regar durant el dia pot causar cremades a les fulles.
- × Utilitzar aigua freda directament del pou pot causar estrès a les plantes.
Els naps poden patir diverses malalties i plagues. Les més comunes són:
- Kila. Es manifesta com engruiximents i creixements a les arrels. Tracteu el sòl amb calç o cendra de fusta abans de plantar.
- Oïdi. Apareixen taques blanques i polsoses a les fulles. Tracteu-les amb fungicides com ara Topaz o Skor.
- Bacteriosi. Causada per una infecció bacteriana, es manifesta com a podridura i taques a les fulles. Tracteu-ho amb productes que contenen coure com ara HOM o barreja de Bordeus.
- Esquirol. Aquesta malaltia fúngica causa ennegriment i podridura a la base de la tija. Per combatre la malaltia, utilitzeu Previkur o Fundazol, manteniu un horari de reg regular i elimineu les plantes afectades.
- Escarabat de les puces de les cruciferes. Aquest escarabat petit però molt voraç fa malbé les fulles menjant forats minúsculs, cosa que debilita la planta. És especialment perillós en temps sec i calorós.
Feu servir insecticides com ara Intavir, Aktara o Karate. La infusió d'all o la pols de tabac també són eficaços. - Mosca de la col. Les larves de la plaga danyen les arrels, causant-ne la marchitació i la mort. Els signes de danys inclouen fulles marchites, fins i tot amb una humitat adequada. Tracteu amb Bazudin o Diazinon. El tractament preventiu del sòl abans de plantar redueix el risc de danys.
- Àfid. Els insectes petits xuclen la saba de les fulles i les tiges, cosa que els provoca deformacions i un creixement retardat. Sovint són portadors d'infeccions víriques, cosa que els fa molt perillosos. Tracteu-los amb Fitoverm o Actellic. Les solucions sabonoses amb cendra de fusta també ajudaran.
- Corc de la flor de colza. L'escarabat menja brots i fulles joves, fent malbé no només els naps sinó també altres cultius de crucíferes. Ruixeu amb insecticides com el Karate Zeon o el BI-58. Les trampes i l'eliminació mecànica dels escarabats adults també són efectives.
| Plaga | Mètode de lluita | Període d'activitat |
|---|---|---|
| escarabat de les puces de la crucífera | Tractament amb insecticides o infusió d'all | Temps sec i calorós |
| mosca de la col | Ús de Bazudin o Diazinon | Primavera i principis d'estiu |
Colliu-ho abans que arribin les gelades per garantir que la fruita conservi la seva dolçor i sucositat.
Ressenyes
El nap rosat milanès és un autèntic tresor de nutrients i creix fàcilment en qualsevol jardí. El seu sabor delicat, la seva polpa cruixent i el seu to rosat apetitós fan d'aquesta varietat una de les preferides entre els jardiners que busquen una collita d'alta qualitat i baix manteniment. La seva facilitat de cura i resistència a les malalties la converteixen en una opció popular fins i tot per a principiants.